atreitar

< treito
  1. v t Poñer lisa e plana unha superficie ou terreo que non o estaba, especialmente a terra.
  2. v t Dividir un terreo en sucos ou partes para realizar o labor da sementeira.

Citas

  • Aínda non tivo tempo para atreitar o campo e poñerse a sementar
  • Atreitamos o campo antes de botar as patacas
Verbo: atreitar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreito

atreitas

atreita

atreitamos

atreitades

atreitan

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitaba

atreitabas

atreitaba

atreitabamos

atreitabades

atreitaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitei

atreitaches

atreitou

atreitamos

atreitastes

atreitaron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitara

atreitaras

atreitara

atreitaramos

atreitarades

atreitaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitarei

atreitarás

atreitará

atreitaremos

atreitaredes

atreitarán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitaría

atreitarías

atreitaría

atreitariamos

atreitariades

atreitarían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreite

atreites

atreite

atreitemos

atreitedes

atreiten

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitase

atreitases

atreitase

atreitasemos

atreitasedes

atreitasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitar

atreitares

atreitar

atreitarmos

atreitardes

atreitaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

atreita

-

-

atreitade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

atreitar

atreitares

atreitar

atreitarmos

atreitardes

atreitaren

Gerundio

atreitando

Participio

atreitado

atreitada

atreitados

atreitadas