lat superpellicĭu lat super ‘sobre’ + pellicĭu ‘vestimenta de pel’
Plural:
sobrepelices
s
f [RELIX ]
Ornamento litúrxico de liño branco, con mangas moi amplas, máis curto ca a alba, que poñen sobre a sotana os cregos e ministros inferiores ou os capeláns.