vagar

< lat vacāre ‘estar ocioso’
  1. v i Estar sen facer nada.
  2. v i Andar dun lugar para outro sen destino fixo.

Sinónimos

Citas

  • Vaga todo o día e non pensa traballar
  • Vagueou pola rúa toda a noite
Verbo: vagar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vago

vagas

vaga

vagamos

vagades

vagan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagaba

vagabas

vagaba

vagabamos

vagabades

vagaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vaguei

vagaches

vagou

vagamos

vagastes

vagaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagara

vagaras

vagara

vagaramos

vagarades

vagaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagarei

vagarás

vagará

vagaremos

vagaredes

vagarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagaría

vagarías

vagaría

vagariamos

vagariades

vagarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vague

vagues

vague

vaguemos

vaguedes

vaguen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagase

vagases

vagase

vagasemos

vagasedes

vagasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagar

vagares

vagar

vagarmos

vagardes

vagaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

vaga

-

-

vagade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vagar

vagares

vagar

vagarmos

vagardes

vagaren

Xerundio

vagando

Participio

vagado

vagada

vagados

vagadas