abulia

< gr ἀ βουλία ἀ ‘non’ + βούλομαι ‘querer’
Plural: abulias
  1. s f PAT Perda ou debilitamento da vontade característica de moitas afeccións mentais. Ex: A abulia apoderouse del e non era quen de facer nada.

Confrontacións

Citas

  • A abulia apoderouse del e non era quen de facer nada.