martelar

< martelo
  1. v i Dar repetidos golpes co martelo.
  2. v i fig Insistir obstinadamente en algo.

Citas

  • Martelou no muro ata derrubalo
  • Tanto martelou que conseguiu o seu propósito
Verbo: martelar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelo

martelas

martela

martelamos

martelades

martelan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelaba

martelabas

martelaba

martelabamos

martelabades

martelaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelei

martelaches

martelou

martelamos

martelastes

martelaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelara

martelaras

martelara

martelaramos

martelarades

martelaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelarei

martelarás

martelará

martelaremos

martelaredes

martelarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelaría

martelarías

martelaría

martelariamos

martelariades

martelarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martele

marteles

martele

martelemos

marteledes

martelen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelase

martelases

martelase

martelasemos

martelasedes

martelasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelar

martelares

martelar

martelarmos

martelardes

martelaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

martela

-

-

martelade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

martelar

martelares

martelar

martelarmos

martelardes

martelaren

Xerundio

martelando

Participio

martelado

martelada

martelados

marteladas