marrear

< marra
  1. v i Dar golpes coa marra ou a marreta.

Palabras veciñas

Verbo: marrear
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreo

marreas

marrea

marreamos

marreades

marrean

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreaba

marreabas

marreaba

marreabamos

marreabades

marreaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreei

marreaches

marreou

marreamos

marreastes

marrearon

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreara

marrearas

marreara

marrearamos

marrearades

marrearan

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrearei

marrearás

marreará

marrearemos

marrearedes

marrearán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrearía

marrearías

marrearía

marreariamos

marreariades

marrearían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marree

marrees

marree

marreemos

marreedes

marreen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrease

marreases

marrease

marreasemos

marreasedes

marreasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrear

marreares

marrear

marrearmos

marreardes

marrearen

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

marrea

-

-

marreade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrear

marreares

marrear

marrearmos

marreardes

marrearen

Xerundio

marreando

Participio

marreado

marreada

marreados

marreadas