marrear

< marra
  1. v i Dar golpes coa marra ou a marreta.

Palabras vecinas

Verbo: marrear
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreo

marreas

marrea

marreamos

marreades

marrean

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreaba

marreabas

marreaba

marreabamos

marreabades

marreaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreei

marreaches

marreou

marreamos

marreastes

marrearon

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marreara

marrearas

marreara

marrearamos

marrearades

marrearan

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrearei

marrearás

marreará

marrearemos

marrearedes

marrearán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrearía

marrearías

marrearía

marreariamos

marreariades

marrearían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marree

marrees

marree

marreemos

marreedes

marreen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrease

marreases

marrease

marreasemos

marreasedes

marreasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrear

marreares

marrear

marrearmos

marreardes

marrearen

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

marrea

-

-

marreade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

marrear

marreares

marrear

marrearmos

marreardes

marrearen

Gerundio

marreando

Participio

marreado

marreada

marreados

marreadas