adir

< lat adire
  1. v t DER Posuír algo, en sentido xurídico.
  2. v t DER Aceptar unha herdanza.
Verbo: adir
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

ado

ades

ade

adimos

adides

aden

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adía

adías

adía

adiamos

adiades

adían

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adín

adiches

adiu

adimos

adistes

adiron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adira

adiras

adira

adiramos

adirades

adiran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adirei

adirás

adirá

adiremos

adiredes

adirán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adiría

adirías

adiría

adiriamos

adiriades

adirían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

ada

adas

ada

adamos

adades

adan

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adise

adises

adise

adisemos

adisedes

adisen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adir

adires

adir

adirmos

adirdes

adiren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

ade

-

-

adide

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adir

adires

adir

adirmos

adirdes

adiren

Xerundio

adindo

Participio

adido

adida

adidos

adidas