adir

< lat adire
  1. v t DER Posuír algo, en sentido xurídico.
  2. v t DER Aceptar unha herdanza.
Verbo: adir
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

ado

ades

ade

adimos

adides

aden

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adía

adías

adía

adiamos

adiades

adían

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adín

adiches

adiu

adimos

adistes

adiron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adira

adiras

adira

adiramos

adirades

adiran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adirei

adirás

adirá

adiremos

adiredes

adirán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adiría

adirías

adiría

adiriamos

adiriades

adirían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

ada

adas

ada

adamos

adades

adan

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adise

adises

adise

adisemos

adisedes

adisen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adir

adires

adir

adirmos

adirdes

adiren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

ade

-

-

adide

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

adir

adires

adir

adirmos

adirdes

adiren

Gerundio

adindo

Participio

adido

adida

adidos

adidas