rebentar
rebentar
lat v *repentāre lat repente ‘repentinamente’
-
v i
Abrirse algo de repente cedendo a unha presión interior. Tm fig.
-
v i
olver botar auga un manancial que estañara.
-
v i
olver saír herba nun lugar onde non a había.
-
v i
Saír un rebento nunha planta.
-
v i
Devecer por realizar unha determinada cousa.
-
v i
Estar unha cousa moi chea de algo.
-
v i
Estar unha persoa farta de tanto comer.
-
v i
Morrer debido a un esforzo excesivo. Tm v pron.
-
v i
Cansar moito.
-
v t
Facer que algo se abra dunha forma brusca.
-
v t
Provocar a morte dun animal por un esforzo excesivo.
-
v t
Forzar unha máquina ou un motor ata causar unha avaría.
-
v t
Cansar moito. Tm v pron.
-
v t
Facer que algo fracase.
Citas
- A bolsa rebentaba de caramelos
- A fonte rebentou despois da tronada
- Como sigas así vas rebentar o cabalo
- Ese traballo rebentouno todo
- Non aceleres tanto que vas rebentar o motor
- O encanamento rebentou ao quedar a auga conxelada
- O prado rebentará coa chuva
- Os abrochos rebentaron na primavera
- Rebento por dicirllo todo e que saiba a verdade
- Rebentou o ferrollo para entrar, María sempre rebenta os grans da cara
- Rebentouse
- Rebentouse a traballar para rematar todo neste mes
- Tiña tanta fame e agora rebento
- Un grupo de radicais rebentou o mitin político
Frases hechas
-
Rebentar coa risa. Rir moito ou
-
Rebentar o mar. Escachar o mar contra as rochas.
Formas incorrectas
reventar
Conjugar
VERBO
rebentar
Forma verbal:
Infinitivo
Indicativo
Presente
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebento
rebentas
rebenta
rebentamos
rebentades
rebentan
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebento
rebentas
rebenta
rebentamos
rebentades
rebentan
Pretérito imperfecto
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentaba
rebentabas
rebentaba
rebentabamos
rebentabades
rebentaban
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentaba
rebentabas
rebentaba
rebentabamos
rebentabades
rebentaban
Pretérito perfecto
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentei
rebentaches
rebentou
rebentamos
rebentastes
rebentaron
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentei
rebentaches
rebentou
rebentamos
rebentastes
rebentaron
Pretérito pluscuamperfecto
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentara
rebentaras
rebentara
rebentaramos
rebentarades
rebentaran
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentara
rebentaras
rebentara
rebentaramos
rebentarades
rebentaran
Futuro
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentarei
rebentarás
rebentará
rebentaremos
rebentaredes
rebentarán
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentarei
rebentarás
rebentará
rebentaremos
rebentaredes
rebentarán
Condicional
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentaría
rebentarías
rebentaría
rebentariamos
rebentariades
rebentarían
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentaría
rebentarías
rebentaría
rebentariamos
rebentariades
rebentarían
Subxuntivo
Presente
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebente
rebentes
rebente
rebentemos
rebentedes
rebenten
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebente
rebentes
rebente
rebentemos
rebentedes
rebenten
Imperfecto
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentase
rebentases
rebentase
rebentasemos
rebentasedes
rebentasen
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentase
rebentases
rebentase
rebentasemos
rebentasedes
rebentasen
Futuro
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentar
rebentares
rebentar
rebentarmos
rebentardes
rebentaren
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentar
rebentares
rebentar
rebentarmos
rebentardes
rebentaren
Imperativo
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles -
rebenta
-
-
rebentade
-
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles -
rebenta
-
-
rebentade
-
Formas nominais
Infinitivo conxugado
Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentar
rebentares
rebentar
rebentarmos
rebentardes
rebentaren
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles rebentar
rebentares
rebentar
rebentarmos
rebentardes
rebentaren
Xerundio
rebentando
Participio
rebentado
rebentada
rebentados
rebentadas
rebentada
rebentados
rebentadas