abesullar

  1. v i Observar, interesarse ou entremeterse no alleo con disimulo e sen ser visto.
  2. v t Provocar nunha persoa molestias, desgustos ou sensacións semellantes.

Citas

  • Non paraba de abesullala e decidiu non volver saír con el
  • O seu ex-marido non deixaba de abesullar na súa vida

Formas incorrectas

avesullar
Verbo: abesullar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullo

abesullas

abesulla

abesullamos

abesullades

abesullan

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullaba

abesullabas

abesullaba

abesullabamos

abesullabades

abesullaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullei

abesullaches

abesullou

abesullamos

abesullastes

abesullaron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullara

abesullaras

abesullara

abesullaramos

abesullarades

abesullaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullarei

abesullarás

abesullará

abesullaremos

abesullaredes

abesullarán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullaría

abesullarías

abesullaría

abesullariamos

abesullariades

abesullarían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesulle

abesulles

abesulle

abesullemos

abesulledes

abesullen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullase

abesullases

abesullase

abesullasemos

abesullasedes

abesullasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullar

abesullares

abesullar

abesullarmos

abesullardes

abesullaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

abesulla

-

-

abesullade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesullar

abesullares

abesullar

abesullarmos

abesullardes

abesullaren

Gerundio

abesullando

Participio

abesullado

abesullada

abesullados

abesulladas