abestar

< besta
  1. v pron olverse bruto ou facerse semellante a unha besta. Ex: O seu carácter abestouse dende a morte do seu fillo.

Citas

  • O seu carácter abestouse dende a morte do seu fillo.
Verbo: abestar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abesto

abestas

abesta

abestamos

abestades

abestan

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestaba

abestabas

abestaba

abestabamos

abestabades

abestaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestei

abestaches

abestou

abestamos

abestastes

abestaron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestara

abestaras

abestara

abestaramos

abestarades

abestaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestarei

abestarás

abestará

abestaremos

abestaredes

abestarán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestaría

abestarías

abestaría

abestariamos

abestariades

abestarían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abeste

abestes

abeste

abestemos

abestedes

abesten

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestase

abestases

abestase

abestasemos

abestasedes

abestasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestar

abestares

abestar

abestarmos

abestardes

abestaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

abesta

-

-

abestade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

abestar

abestares

abestar

abestarmos

abestardes

abestaren

Gerundio

abestando

Participio

abestado

abestada

abestados

abestadas