inveterar

inveterar

lat inveterāre

v pron

Facerse algo antigo ou moi arraigado.

Ex: As manías invetéranse cos anos.

Citas

  • As manías invetéranse cos anos.
Conxugar
VERBO inveterar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
invetero
inveteras
invetera
inveteramos
inveterades
inveteran
Pretérito imperfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveteraba
inveterabas
inveteraba
inveterabamos
inveterabades
inveteraban
Pretérito perfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveterei
inveteraches
inveterou
inveteramos
inveterastes
inveteraron
Pretérito pluscuamperfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveterara
inveteraras
inveterara
inveteraramos
inveterarades
inveteraran
Futuro Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveterarei
inveterarás
inveterará
inveteraremos
inveteraredes
inveterarán
Condicional Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveteraría
inveterarías
inveteraría
inveterariamos
inveterariades
inveterarían

Subxuntivo

Presente Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
invetere
inveteres
invetere
inveteremos
inveteredes
inveteren
Imperfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveterase
inveterases
inveterase
inveterasemos
inveterasedes
inveterasen
Futuro Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveterar
inveterares
inveterar
inveterarmos
inveterardes
inveteraren

Imperativo

Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
-
invetera
-
-
inveterade
-

Formas nominais

Infinitivo conxugado Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
inveterar
inveterares
inveterar
inveterarmos
inveterardes
inveteraren
Xerundio inveterando
Participio inveterado
inveterada
inveterados
inveteradas