bisbar

< voz onomatopeica
  1. v i Falar en voz baixiña só para quen está moi próximo, de xeito que os demais só perciben os sons sibilantes. Ex: Bisbaron durante toda a proxección e non me permitiron escoitar ben a película.

Sinónimos

Citas

  • Bisbaron durante toda a proxección e non me permitiron escoitar ben a película.
Verbo: bisbar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbo

bisbas

bisba

bisbamos

bisbades

bisban

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbaba

bisbabas

bisbaba

bisbabamos

bisbabades

bisbaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbei

bisbaches

bisbou

bisbamos

bisbastes

bisbaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbara

bisbaras

bisbara

bisbaramos

bisbarades

bisbaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbarei

bisbarás

bisbará

bisbaremos

bisbaredes

bisbarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbaría

bisbarías

bisbaría

bisbariamos

bisbariades

bisbarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbe

bisbes

bisbe

bisbemos

bisbedes

bisben

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbase

bisbases

bisbase

bisbasemos

bisbasedes

bisbasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbar

bisbares

bisbar

bisbarmos

bisbardes

bisbaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

bisba

-

-

bisbade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisbar

bisbares

bisbar

bisbarmos

bisbardes

bisbaren

Xerundio

bisbando

Participio

bisbado

bisbada

bisbados

bisbadas