vetar

< lat vetāre
  1. v t Poñer o veto a unha persoa, unha lei ou un acordo.
Verbo: vetar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

veto

vetas

veta

vetamos

vetades

vetan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetaba

vetabas

vetaba

vetabamos

vetabades

vetaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetei

vetaches

vetou

vetamos

vetastes

vetaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetara

vetaras

vetara

vetaramos

vetarades

vetaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetarei

vetarás

vetará

vetaremos

vetaredes

vetarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetaría

vetarías

vetaría

vetariamos

vetariades

vetarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vete

vetes

vete

vetemos

vetedes

veten

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetase

vetases

vetase

vetasemos

vetasedes

vetasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetar

vetares

vetar

vetarmos

vetardes

vetaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

veta

-

-

vetade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vetar

vetares

vetar

vetarmos

vetardes

vetaren

Xerundio

vetando

Participio

vetado

vetada

vetados

vetadas