velar

< lat vigilāre
  1. v i Permanecer esperto durante o tempo que se emprega para durmir.
  2. v i Estar pendente de alguén para vixialo.
  3. v t Pasar a noite esperto acompañando a un defunto ou a unha persoa enferma.

Citas

  • A familia velou o cadáver toda a noite
  • Hai días que velo ata a madrugada
  • Ti vela polos teus asuntos e non polos dos demais
  • Vela o neno que é moi pequeno

Palabras veciñas

Verbo: velar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velo

velas

vela

velamos

velades

velan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velaba

velabas

velaba

velabamos

velabades

velaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velei

velaches

velou

velamos

velastes

velaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velara

velaras

velara

velaramos

velarades

velaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velarei

velarás

velará

velaremos

velaredes

velarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velaría

velarías

velaría

velariamos

velariades

velarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

vele

veles

vele

velemos

veledes

velen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velase

velases

velase

velasemos

velasedes

velasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velar

velares

velar

velarmos

velardes

velaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

vela

-

-

velade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

velar

velares

velar

velarmos

velardes

velaren

Xerundio

velando

Participio

velado

velada

velados

veladas