fiar

< lat v *fidāre, de fidĕre
  1. v t DER Deixar algunha cousa, especialmente cartos, baixo o criterio de confianza de alguén.
  2. v t ender algo ou dar un servizo sen efectuar o cobro no momento.
  3. v pron Confiar en alguén ou en algo.

Antónimos

Citas

  • Como non levaba cartos fiáronme o pan, OBS: Nalgunhas construccións omítese o complemento e adquire valor absoluto, Vai sempre a esa tenda porque lle fían
  • Fíate de min que che quero ben

Palabras veciñas

Verbo: fiar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fío

fías

fía

fiamos

fiades

fían

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiaba

fiabas

fiaba

fiabamos

fiabades

fiaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiei

fiaches

fiou

fiamos

fiastes

fiaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiara

fiaras

fiara

fiaramos

fiarades

fiaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiarei

fiarás

fiará

fiaremos

fiaredes

fiarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiaría

fiarías

fiaría

fiariamos

fiariades

fiarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fíe

fíes

fíe

fiemos

fiedes

fíen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiase

fiases

fiase

fiasemos

fiasedes

fiasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiar

fiares

fiar

fiarmos

fiardes

fiaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

fía

-

-

fiade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

fiar

fiares

fiar

fiarmos

fiardes

fiaren

Xerundio

fiando

Participio

fiado

fiada

fiados

fiadas