envexar

< envexa
  1. v t Ter ou sentir envexa de algo ou de alguén. Ex: Envexáballe a sorte que tiña.

Confrontacións

Citas

  • Envexáballe a sorte que tiña.
Verbo: envexar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexo

envexas

envexa

envexamos

envexades

envexan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexaba

envexabas

envexaba

envexabamos

envexabades

envexaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexei

envexaches

envexou

envexamos

envexastes

envexaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexara

envexaras

envexara

envexaramos

envexarades

envexaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexarei

envexarás

envexará

envexaremos

envexaredes

envexarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexaría

envexarías

envexaría

envexariamos

envexariades

envexarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexe

envexes

envexe

envexemos

envexedes

envexen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexase

envexases

envexase

envexasemos

envexasedes

envexasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexar

envexares

envexar

envexarmos

envexardes

envexaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

envexa

-

-

envexade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

envexar

envexares

envexar

envexarmos

envexardes

envexaren

Xerundio

envexando

Participio

envexado

envexada

envexados

envexadas