disgregar

< lat tardío disgregāre
  1. v t Desunir ou separar as partes integrantes dun todo ou dun grupo. Tm v pron. Ex: A erosión disgregou as rochas, A guerra disgregou todos os membros desa comunidade Ex: A manifestación disgregouse trala carga policial, Ó morrer un organismo disgrégase

Citas

  • A erosión disgregou as rochas, A guerra disgregou todos os membros desa comunidade
  • A manifestación disgregouse trala carga policial, Ao morrer un organismo disgrégase
Verbo: disgregar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgrego

disgregas

disgrega

disgregamos

disgregades

disgregan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregaba

disgregabas

disgregaba

disgregabamos

disgregabades

disgregaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgreguei

disgregaches

disgregou

disgregamos

disgregastes

disgregaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregara

disgregaras

disgregara

disgregaramos

disgregarades

disgregaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregarei

disgregarás

disgregará

disgregaremos

disgregaredes

disgregarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregaría

disgregarías

disgregaría

disgregariamos

disgregariades

disgregarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregue

disgregues

disgregue

disgreguemos

disgreguedes

disgreguen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregase

disgregases

disgregase

disgregasemos

disgregasedes

disgregasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregar

disgregares

disgregar

disgregarmos

disgregardes

disgregaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

disgrega

-

-

disgregade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

disgregar

disgregares

disgregar

disgregarmos

disgregardes

disgregaren

Xerundio

disgregando

Participio

disgregado

disgregada

disgregados

disgregadas