dilacerar

< lat dilacerāre
  1. v t Facer triscos as carnes dunha persoa ou dun animal. Ex: Dilacerárono dicindo que roubara cartos da asociación e desde entón ninguén confía nel

Citas

  • Dilacerárono dicindo que roubara cartos da asociación e desde entón ninguén confía nel
Verbo: dilacerar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacero

dilaceras

dilacera

dilaceramos

dilacerades

dilaceran

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilaceraba

dilacerabas

dilaceraba

dilacerabamos

dilacerabades

dilaceraban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacerei

dilaceraches

dilacerou

dilaceramos

dilacerastes

dilaceraron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacerara

dilaceraras

dilacerara

dilaceraramos

dilacerarades

dilaceraran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacerarei

dilacerarás

dilacerará

dilaceraremos

dilaceraredes

dilacerarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilaceraría

dilacerarías

dilaceraría

dilacerariamos

dilacerariades

dilacerarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacere

dilaceres

dilacere

dilaceremos

dilaceredes

dilaceren

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacerase

dilacerases

dilacerase

dilacerasemos

dilacerasedes

dilacerasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacerar

dilacerares

dilacerar

dilacerarmos

dilacerardes

dilaceraren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

dilacera

-

-

dilacerade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dilacerar

dilacerares

dilacerar

dilacerarmos

dilacerardes

dilaceraren

Xerundio

dilacerando

Participio

dilacerado

dilacerada

dilacerados

dilaceradas