desengatillar

< des- + engatillar
  1. v t Colocar o gatillo dunha arma de fogo para evitar que se dispare. Ex: Desengatillou a escopeta de caza para evitar accidentes.

Antónimos

Citas

  • Desengatillou a escopeta de caza para evitar accidentes.
Verbo: desengatillar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillo

desengatillas

desengatilla

desengatillamos

desengatillades

desengatillan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillaba

desengatillabas

desengatillaba

desengatillabamos

desengatillabades

desengatillaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillei

desengatillaches

desengatillou

desengatillamos

desengatillastes

desengatillaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillara

desengatillaras

desengatillara

desengatillaramos

desengatillarades

desengatillaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillarei

desengatillarás

desengatillará

desengatillaremos

desengatillaredes

desengatillarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillaría

desengatillarías

desengatillaría

desengatillariamos

desengatillariades

desengatillarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatille

desengatilles

desengatille

desengatillemos

desengatilledes

desengatillen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillase

desengatillases

desengatillase

desengatillasemos

desengatillasedes

desengatillasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillar

desengatillares

desengatillar

desengatillarmos

desengatillardes

desengatillaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

desengatilla

-

-

desengatillade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desengatillar

desengatillares

desengatillar

desengatillarmos

desengatillardes

desengatillaren

Xerundio

desengatillando

Participio

desengatillado

desengatillada

desengatillados

desengatilladas