desembalar

< des- + embalar
  1. v t Quitar da súa embalaxe algunha cousa. Ex: Tivemos que desembalar os paquetes antes de que viñeran os donos da casa.

Confrontacións

Citas

  • Tivemos que desembalar os paquetes antes de que viñeran os donos da casa.
Verbo: desembalar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalo

desembalas

desembala

desembalamos

desembalades

desembalan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalaba

desembalabas

desembalaba

desembalabamos

desembalabades

desembalaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalei

desembalaches

desembalou

desembalamos

desembalastes

desembalaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalara

desembalaras

desembalara

desembalaramos

desembalarades

desembalaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalarei

desembalarás

desembalará

desembalaremos

desembalaredes

desembalarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalaría

desembalarías

desembalaría

desembalariamos

desembalariades

desembalarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembale

desembales

desembale

desembalemos

desembaledes

desembalen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalase

desembalases

desembalase

desembalasemos

desembalasedes

desembalasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalar

desembalares

desembalar

desembalarmos

desembalardes

desembalaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

desembala

-

-

desembalade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

desembalar

desembalares

desembalar

desembalarmos

desembalardes

desembalaren

Xerundio

desembalando

Participio

desembalado

desembalada

desembalados

desembaladas