deleitar

< lat delectāre
  1. v t Causar deleite a alguén.
  2. v pron Encontrar deleite en algo.

Citas

  • Deléitase observando como se pon o sol no horizonte
  • O poeta deleitounos cun recital, Deleitounos coa súa música nun marabilloso concerto
Verbo: deleitar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleito

deleitas

deleita

deleitamos

deleitades

deleitan

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitaba

deleitabas

deleitaba

deleitabamos

deleitabades

deleitaban

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitei

deleitaches

deleitou

deleitamos

deleitastes

deleitaron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitara

deleitaras

deleitara

deleitaramos

deleitarades

deleitaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitarei

deleitarás

deleitará

deleitaremos

deleitaredes

deleitarán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitaría

deleitarías

deleitaría

deleitariamos

deleitariades

deleitarían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleite

deleites

deleite

deleitemos

deleitedes

deleiten

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitase

deleitases

deleitase

deleitasemos

deleitasedes

deleitasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitar

deleitares

deleitar

deleitarmos

deleitardes

deleitaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

deleita

-

-

deleitade

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

deleitar

deleitares

deleitar

deleitarmos

deleitardes

deleitaren

Xerundio

deleitando

Participio

deleitado

deleitada

deleitados

deleitadas