advertir

< lat *advertīre advertĕre ‘virar para’
  1. v t Decatarse dalgunha cousa.
  2. v t Facer saber a alguén algunha cousa.
  3. v t Aconsellar dunha forma ameazante a alguén.

Sinónimos

Confrontacións

Citas

  • Advertín que me faltaban o reloxo e a carteira
  • Advertinlle sobre o que tiña que dicir na entrevista de traballo
  • Advertiulle con expusalo en dúas ocasións
Verbo: advertir
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advirto

advirtes

advirte

advertimos

advertides

advirten

Copretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertía

advertías

advertía

advertiamos

advertiades

advertían

Pretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertín

advertiches

advertiu

advertimos

advertistes

advertiron

Antepretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertira

advertiras

advertira

advertiramos

advertirades

advertiran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertirei

advertirás

advertirá

advertiremos

advertiredes

advertirán

Pospretérito

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertiría

advertirías

advertiría

advertiriamos

advertiriades

advertirían

Subxuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advirta

advirtas

advirta

advirtamos

advirtades

advirtan

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertise

advertises

advertise

advertisemos

advertisedes

advertisen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertir

advertires

advertir

advertirmos

advertirdes

advertiren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

advirte

-

-

advertide

-

Formas nominais

Infinitivo conxugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

advertir

advertires

advertir

advertirmos

advertirdes

advertiren

Xerundio

advertindo

Participio

advertido

advertida

advertidos

advertidas