veranear

veranear

verán

v i

Pasar as vacacións de verán nun sitio distinto de onde se vive.

Palabras vecinas

veracidade verán veraneante veranear veraneo verapamil veras
Conjugar
VERBO veranear
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veraneo
veraneas
veranea
veraneamos
veraneades
veranean
Pretérito imperfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veraneaba
veraneabas
veraneaba
veraneabamos
veraneabades
veraneaban
Pretérito perfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veraneei
veraneaches
veraneou
veraneamos
veraneastes
veranearon
Pretérito pluscuamperfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veraneara
veranearas
veraneara
veranearamos
veranearades
veranearan
Futuro Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veranearei
veranearás
veraneará
veranearemos
veranearedes
veranearán
Condicional Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veranearía
veranearías
veranearía
veraneariamos
veraneariades
veranearían

Subxuntivo

Presente Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veranee
veranees
veranee
veraneemos
veraneedes
veraneen
Imperfecto Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veranease
veraneases
veranease
veraneasemos
veraneasedes
veraneasen
Futuro Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veranear
veraneares
veranear
veranearmos
veraneardes
veranearen

Imperativo

Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
-
veranea
-
-
veraneade
-

Formas nominais

Infinitivo conxugado Eu
Ti
El/Ela
Nos
Vos
Eles
veranear
veraneares
veranear
veranearmos
veraneardes
veranearen
Xerundio veraneando
Participio veraneado
veraneada
veraneados
veraneadas