biselar

< bisel
  1. v t Aplicar cortes en bisel a algunha cousa. Ex: Encarguei o vidro para a mesa que rompera, pero temos que esperar a que o biselen.

Citas

  • Encarguei o vidro para a mesa que rompera, pero temos que esperar a que o biselen.
Verbo: biselar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselo

biselas

bisela

biselamos

biselades

biselan

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselaba

biselabas

biselaba

biselabamos

biselabades

biselaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselei

biselaches

biselou

biselamos

biselastes

biselaron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselara

biselaras

biselara

biselaramos

biselarades

biselaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselarei

biselarás

biselará

biselaremos

biselaredes

biselarán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselaría

biselarías

biselaría

biselariamos

biselariades

biselarían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bisele

biseles

bisele

biselemos

biseledes

biselen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselase

biselases

biselase

biselasemos

biselasedes

biselasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselar

biselares

biselar

biselarmos

biselardes

biselaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

bisela

-

-

biselade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

biselar

biselares

biselar

biselarmos

biselardes

biselaren

Gerundio

biselando

Participio

biselado

biselada

biselados

biseladas