bimar

< lat bimāre ‘dar a segunda man’
  1. v t Facer a segunda cava ou sacha a un cultivo.
Verbo: bimar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimo

bimas

bima

bimamos

bimades

biman

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimaba

bimabas

bimaba

bimabamos

bimabades

bimaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimei

bimaches

bimou

bimamos

bimastes

bimaron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimara

bimaras

bimara

bimaramos

bimarades

bimaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimarei

bimarás

bimará

bimaremos

bimaredes

bimarán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimaría

bimarías

bimaría

bimariamos

bimariades

bimarían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bime

bimes

bime

bimemos

bimedes

bimen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimase

bimases

bimase

bimasemos

bimasedes

bimasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimar

bimares

bimar

bimarmos

bimardes

bimaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

bima

-

-

bimade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

bimar

bimares

bimar

bimarmos

bimardes

bimaren

Gerundio

bimando

Participio

bimado

bimada

bimados

bimadas