mantelear

  1. v i Caer neve.

Palabras vecinas

Verbo: mantelear
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

manteleo

manteleas

mantelea

manteleamos

manteleades

mantelean

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

manteleaba

manteleabas

manteleaba

manteleabamos

manteleabades

manteleaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

manteleei

manteleaches

manteleou

manteleamos

manteleastes

mantelearon

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

manteleara

mantelearas

manteleara

mantelearamos

mantelearades

mantelearan

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

mantelearei

mantelearás

manteleará

mantelearemos

mantelearedes

mantelearán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

mantelearía

mantelearías

mantelearía

manteleariamos

manteleariades

mantelearían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

mantelee

mantelees

mantelee

manteleemos

manteleedes

manteleen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

mantelease

manteleases

mantelease

manteleasemos

manteleasedes

manteleasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

mantelear

manteleares

mantelear

mantelearmos

manteleardes

mantelearen

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

mantelea

-

-

manteleade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

mantelear

manteleares

mantelear

mantelearmos

manteleardes

mantelearen

Gerundio

manteleando

Participio

manteleado

manteleada

manteleados

manteleadas