interrogar

< lat interrogāre
  1. v t Facer a alguén unha ou varias preguntas para saber algo.
  2. v pron Facerse a un mesmo preguntas sobre algo do que se ten dúbidas.

Confrontaciones

Citas

  • Interrogárono pero non conseguiron saber a verdade
  • Interrógase sobre qué actitude tomar ante o problema
Verbo: interrogar
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogo

interrogas

interroga

interrogamos

interrogades

interrogan

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogaba

interrogabas

interrogaba

interrogabamos

interrogabades

interrogaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interroguei

interrogaches

interrogou

interrogamos

interrogastes

interrogaron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogara

interrogaras

interrogara

interrogaramos

interrogarades

interrogaran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogarei

interrogarás

interrogará

interrogaremos

interrogaredes

interrogarán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogaría

interrogarías

interrogaría

interrogariamos

interrogariades

interrogarían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogue

interrogues

interrogue

interroguemos

interroguedes

interroguen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogase

interrogases

interrogase

interrogasemos

interrogasedes

interrogasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogar

interrogares

interrogar

interrogarmos

interrogardes

interrogaren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

interroga

-

-

interrogade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

interrogar

interrogares

interrogar

interrogarmos

interrogardes

interrogaren

Gerundio

interrogando

Participio

interrogado

interrogada

interrogados

interrogadas