algarear

< algara
  1. v i Dar voces moi altas producindo alboroto e escándalo. Ex: Os manifestantes algarearon durante toda a manifestación.

Citas

  • Os manifestantes algarearon durante toda a manifestación.
Verbo: algarear
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algareo

algareas

algarea

algareamos

algareades

algarean

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algareaba

algareabas

algareaba

algareabamos

algareabades

algareaban

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algareei

algareaches

algareou

algareamos

algareastes

algarearon

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algareara

algarearas

algareara

algarearamos

algarearades

algarearan

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algarearei

algarearás

algareará

algarearemos

algarearedes

algarearán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algarearía

algarearías

algarearía

algareariamos

algareariades

algarearían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algaree

algarees

algaree

algareemos

algareedes

algareen

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algarease

algareases

algarease

algareasemos

algareasedes

algareasen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algarear

algareares

algarear

algarearmos

algareardes

algarearen

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

algarea

-

-

algareade

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

algarear

algareares

algarear

algarearmos

algareardes

algarearen

Gerundio

algareando

Participio

algareado

algareada

algareados

algareadas