dirimir

< lat dirimĕre
  1. v t Pór fin a un problema.
  2. v t DER Disolver un contrato, decidir unha sentenza ou anular calquera asunto legal.

Sinónimos

Confrontaciones

Citas

  • Dirimiron o matrimonio porque non había compatibilidade de caracteres
  • Non foron quen de dirimir as súas diferencias
Verbo: dirimir
Forma verbal: Infinitivo

Indicativo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimo

dirimes

dirime

dirimimos

dirimides

dirimen

Pretérito imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimía

dirimías

dirimía

dirimiamos

dirimiades

dirimían

Pretérito perfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimín

dirimiches

dirimiu

dirimimos

dirimistes

dirimiron

Pretérito pluscuamperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimira

dirimiras

dirimira

dirimiramos

dirimirades

dirimiran

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimirei

dirimirás

dirimirá

dirimiremos

dirimiredes

dirimirán

Condicional

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimiría

dirimirías

dirimiría

dirimiriamos

dirimiriades

dirimirían

Subjuntivo

Presente

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirima

dirimas

dirima

dirimamos

dirimades

diriman

Imperfecto

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimise

dirimises

dirimise

dirimisemos

dirimisedes

dirimisen

Futuro

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimir

dirimires

dirimir

dirimirmos

dirimirdes

dirimiren

Imperativo

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

-

dirime

-

-

dirimide

-

Formas nominales

Infinitivo conjugado

Eu

Ti

El/Ela

Nós

Vós

Eles/Elas

dirimir

dirimires

dirimir

dirimirmos

dirimirdes

dirimiren

Gerundio

dirimindo

Participio

dirimido

dirimida

dirimidos

dirimidas